Algunes persones no tenen la plena capacitat d’obrar, circumstància que els impedeix realitzar des dels actes més elementals de la vida quotidiana (administrar-se la pensió i els estalvis, pagar el lloguer de la llar, etc). Les causes d’aquesta pèrdua de capacitat són múltiples: malalties psíquiques o físiques principalment.
Quan aquestes persones no compten amb l’ajut del cònjuge, dels fills o, en general, de la família en sentit extens, es troben completament desprotegides, situació que les converteix en molt vulnerables.
I és que no tot el món té algú que pugui o vulgui fer-se responsable de la tutela del seu familiar o amic: són les entitats tutelars les que cobreixen aquest buit que es produeix quan no existeixen familiars o a aquests els hi manca la voluntat o les habilitats necessàries per tenir cura de la persona incapacitada. L’article 185 del Codi de Família de Catalunya estableix la possibilitat que les persones jurídiques puguin ser tutors de persones incapacitades, mentre aquelles no tinguin entre els seus objectius el lucre econòmic i en els seus fins es reculli la protecció de menors i incapacitats com una de les seves activitats fonamentals.
La Unitat de Tuteles de la
Fundació Vella Terra es va crear l’any 2001 precisament amb aquest propòsit: ocupar-nos d’aquelles persones que es trobin en situació de vulnerabilitat perquè no tenen familiars que es facin càrrec de la seva protecció i representació o, tenint-los, no poden assumir-ne la responsabilitat de la seva tutela.
Davant d’aquesta situació, les entitats tutelars com la Unitat de Tuteles de la Fundació Vella Terra lluiten per la defensa dels drets de les persones tutelades i representen una protecció integral de la mateixa: en l’àmbit legal, compareixen davant dels jutges i comptem, quan es requereix, amb assessorament jurídic; en la dimensió econòmica administrativa que comprèn des del control de despeses de petites quantitats a altres accions més complexes (gestió del patrimoni, exercici de deutes fiscals, tramitació de pensions, etc), i en la dimensió social es potencia l’establiment de les relacions amb la persona tutelada per consolidar una relació personal, propera i càlida que permeti promoure les seves capacitats.
Tot i així, existeixen força creences sobre les entitats tutelars que estan molt esteses i que són falses:
- Les entitats tutelars hereten el patrimoni de les persones: fals. Com qualsevol ciutadà, les herències de les persones incapacitades estan sotmeses a la llei de successions: és a dir, si la persona incapacitada té hereu, el patrimoni serà heretat per la família o per la persona designada com a hereva en el cas que la persona incapacitada hagués atorgat testament abans del procés d’incapacitació; en el cas que no tingui família, serà la Generalitat qui hereti el patrimoni de la persona. En cap cas serà l’ entitat tutelar.
A més, en moltes ocasions ens hem trobat amb tutelats que han sofert estafes o enganys realitzats per els propis familiars o per persones del seu entorn, que els han promès fer-se càrrec d’ells i que els han abandonat al carrer sense cap mena de possessió.
- Les entitats tutelars reben un sou per part del tutelat: fals. Les entitats tutelars es financen a través de subvencions. En el nostre cas, gairebé de forma exclusiva mitjançant subvencions procedents de la Generalitat de Catalunya. És a dir, si la persona tutelada no disposa de recursos, la Unitat de Tuteles, com la majoria d’entitats tutelars, no disposa de recursos econòmics suficients per assumir totes les despeses de la persona sota tutela. Evidentment se li buscaran recursos, tramitant en el seu nom pensions (no contributiva, d’orfandat, etc.), amb la diligència d’un bon administrador.
- Les entitats tutelars assumeixen les despeses de la persona abans que aquesta estigués incapacitada: fals. Les entitats tutelars mai assumeixen els deutes dels seus tutelats, ni els anteriors ni els posteriors a l’acceptació del càrrec (excepte en el supòsit que el deute sigui responsabilitat del tutor). Amb l’acceptació de la tutela, la Unitat de Tuteles de la Fundació Vella Terra elabora un inventari exhaustiu de la situació econòmica del tutelat. En funció del resultat de l’inventari, i després de la comprovació pertinent de l’existència del deute, pot liquidar-lo, ajornar-lo, rebaixar-lo o, simplement, no pagar-lo. Però en cap cas l’assumirà com a deute propi.
- La tutela suposa l’anulació de la prestació per part dels serveis socials bàsics: fals. Això succeeix especialment en el cas de persones grans que viuen soles al seu domicili i que compten amb l’ajut d’un/a treballador/a familiar. En molts casos, aquest servei es suspèn perquè ja existeix la figura d’un tutor i no hauria de ser així: la tutela és un servei social més que es suma al conjunt de prestacions a les que té dret la persona.
En definitiva, les entitats tutelars no són més que un grup de professionals que es bolquen en l’ajut a les persones i que busquen una millora constant de la seva qualitat de vida, que defensen els seus interessos, atenen les seves necessitats bàsiques, afectives i sanitàries i promouen la seva autonomia personal. La tutela no és fàcil ni és rentable. Però treballar en una entitat tutelar és una tasca molt enriquidora a nivell professional i també personal.
Montserrat Lleonart
Coordinadora de la Unitat de Tuteles de la Fundació Vella Terra
